dijous, 29 de novembre del 2012
dilluns, 26 de novembre del 2012
-Vergolleig
VERGOLLEIG -mitat vergonya mitat lleig-
Es pot saber per què nassos els partits polítics catalans van celebrar ahir el resultat electoral amb alegria, en els temps actuals?
CIU va perdre 12 escons
ERC és una segona força amb només 21 escons
PSC ha perdut 8 escons
PP un resultat gairebé estancat, i l'única representat femenina que a més no té present les paraules de Sylvia Plath:
"Toda mujer adora a un fascista..."
ICV només és una cinquena força
C's és penúltima força
CUP és anti-sistema que es presenta al sistema electoral
-------------
¡¡si us plau, necessitem integritat!!
-------------
¡¡si us plau, necessitem integritat!!
divendres, 23 de novembre del 2012
dimecres, 21 de novembre del 2012
dimarts, 20 de novembre del 2012
diumenge, 18 de novembre del 2012
divendres, 16 de novembre del 2012
dijous, 15 de novembre del 2012
-Palabras mayores
INVENTARIO GENERAL DE INSULTOS
Hoy es el día que más insultos quiero propinar, mi hermano, un buen trabajador, se quedará sin trabajo a final de este mes...¡YA SOMOS DOS!...(y mi madre con problemas de salud)...
http://www.wikiblues.net/sites/default/files/LIBRO%20DE%20LOS%20INSULTOS.PDF
Hoy es el día que más insultos quiero propinar, mi hermano, un buen trabajador, se quedará sin trabajo a final de este mes...¡YA SOMOS DOS!...(y mi madre con problemas de salud)...
Recordando toda la mierda de este mundo
http://www.wikiblues.net/sites/default/files/LIBRO%20DE%20LOS%20INSULTOS.PDF
dimecres, 14 de novembre del 2012
-Xerrada
ÈTICA I POESIA
Organitzador: Coordinador: Guillem Vallejo.
Dia i hora: 16/11/2012 - 19 h
Lloc: Aula 503
Preu: Entrada lliure.
C/Canuda, 6 - Barcelona.
http://www.ateneubcn.org/
Intentaré anar-hi!...
ja que la més vora poesia que m'empara,
taral.la una cançó d'impossibles.
ja que la més vora poesia que m'empara,
taral.la una cançó d'impossibles.
La solidaritat en temps de crisi. Què hi diuen els poetes?
Organitzador: Coordinador: Guillem Vallejo.
Dia i hora: 16/11/2012 - 19 h
Lloc: Aula 503
Preu: Entrada lliure.
C/Canuda, 6 - Barcelona.
http://www.ateneubcn.org/
-Possible
dimarts, 13 de novembre del 2012
dilluns, 12 de novembre del 2012
diumenge, 11 de novembre del 2012
dimecres, 7 de novembre del 2012
-La inspiració
LA INSPIRACIÓ
La font més primarenca, més important de plaer i estimulació...
Marcel Proust
Anna Hernández-Turné i Joan Francés Mariot
dilluns, 5 de novembre del 2012
diumenge, 4 de novembre del 2012
-Premio
EL GOBIERNO DE LAS EMOCIONES
Premio Nacional de Ensayo 2012 a Victoria Camps, Catedrática en Filosofía.
dissabte, 3 de novembre del 2012
divendres, 2 de novembre del 2012
-Mans
MANS I LLIBRES
A les mans toco arreu.
A les mans tinc el pa.
A les mans duc amor,

A les mans sent la sal,
sent lo brut.
A les mans tinc el pa.
A les mans soc amant,
a les mans tot té avanç.
(Pedro Delmonte Hurtado)
Philippe Halsman
"A mi vuelta del hospital, mi mujer me abrazó con su frialdad habitual. Su beso resultó, en todo caso, sincero y cariñoso. Sólo se estremeció cuando los brazos se sucedieron uno tras otro en su espalda, tras salir de debajo de mi chaqueta a la vez, como ocho plantas floreciendo al tiempo en un campo primaveral. Mis brazos originales -los antiguos, los llamaré- se quedaron apoyados en sus caderas, cotidianos y sin mucho que aportar. Los dos fuertes -fibrosos, de hueso ancho y apreciables venas-, que estaban encima de los brazos naturales, cogieron su cara entre las manos, lo que consiguió calmar aquella convulsión de pánico. Los femeninos -los médicos me confesaron que habían pertenecido a una mujer y resultaba evidente por su elasticidad y suavidad de movimientos, por los dedos infinitos, por las uñas ovaladas-, que me habían implantado bajo los naturales, recorrieron desde el hombro los brazos de mi mujer hasta tocar sus manos, que estrecharon con delicadeza firme. Por último, debajo de todos, los dos brazos raros -no era capaz de establecer los detalles por los que destacaban, eran asimétricos; al contrario que los otros, se notaba que ambos habían pertenecido a personas distintas- llegaron hasta el cajón de la mesa de la entrada y lo abrieron. Los miré de reojo, y me alegró comprobar que buscaban y habían encontrado un bolígrafo y un cuaderno de notas que guardábamos ahí para, apuntándolas en él, no olvidar determinadas cosas que comprar. Antes de que hubiese conseguido ordenar aquel desbarajuste de caricias y apartarme de mi mujer, una mano, la derecha, de un hombre seguramente ya muerto, sujetaba la libreta con fuerza mientras la mano izquierda, de otro hombre quizás perdido en el recuerdo incluso de su familia, se volcaba sobre el papel, y escribía, escribía, escribía sin parar." (Miguel Ángel Muñoz)
dijous, 1 de novembre del 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)