dilluns, 26 de novembre del 2012

-Vergolleig

VERGOLLEIG -mitat vergonya mitat lleig-



Es pot saber per què nassos els partits polítics catalans van celebrar ahir el resultat electoral amb alegria, en els temps actuals?

CIU va perdre 12 escons

ERC és una segona força amb només 21 escons

PSC ha perdut 8 escons

PP un resultat gairebé estancat, i l'única representat femenina que a més no té present les paraules de Sylvia Plath:
"Toda mujer adora a un fascista..."

ICV només és una cinquena força

C's és penúltima força

CUP és anti-sistema que es presenta al sistema electoral 
-------------
¡¡si us plau, necessitem integritat!!

divendres, 16 de novembre del 2012

-Igualdad

EL ETERNO RETORNO

Philadelphia Museum of Art
Portrait of a Nobleman with Dueling Gauntlet 1562


dijous, 15 de novembre del 2012

-Palabras mayores

INVENTARIO GENERAL DE INSULTOS

Hoy es el día que más insultos quiero propinar, mi hermano, un buen trabajador, se quedará sin trabajo a final de este mes...¡YA SOMOS DOS!...(y mi madre con problemas de salud)...

Recordando toda la mierda de este mundo


http://www.wikiblues.net/sites/default/files/LIBRO%20DE%20LOS%20INSULTOS.PDF


dimecres, 14 de novembre del 2012

-Xerrada

ÈTICA I POESIA

Intentaré anar-hi!...
ja que la més vora poesia que m'empara,
taral.la una cançó d'impossibles.


 
La solidaritat en temps de crisi. Què hi diuen els poetes?

Organitzador: Coordinador: Guillem Vallejo.
Dia i hora: 16/11/2012 - 19 h
Lloc: Aula 503
Preu: Entrada lliure.

C/Canuda, 6 - Barcelona.

http://www.ateneubcn.org/

-Possible

L'IMPOSSIBLE


L'impossible és allò noümènic, metafísic,la cosa en si, no pot ser coneguda i no interessa. El possible és el món que el subjecte construeix. (Kant)


dilluns, 12 de novembre del 2012

-Demiürg

MONÒLEG DEL DEMIÜRG -Poesia des del mite de la caverna de Plató-

Josep Palau i Fabre
 
 
 


dimecres, 7 de novembre del 2012

-La inspiració

LA INSPIRACIÓ

La font més primarenca, més important de plaer i estimulació...

 Marcel Proust
 
Anna Hernández-Turné i Joan Francés Mariot


diumenge, 4 de novembre del 2012

-Premio

EL GOBIERNO DE LAS EMOCIONES

Premio Nacional de Ensayo 2012 a Victoria Camps, Catedrática en Filosofía.



divendres, 2 de novembre del 2012

-Mans

MANS I LLIBRES
                 
A les mans duc amor,

A les mans toco arreu.

A les mans sent la sal,
sent lo brut.
A les mans sent virtut


A les mans tinc el pa.


A les mans soc amant,
a les mans tot té avanç.
(Pedro Delmonte Hurtado)  
 
         Philippe Halsman 
 
 "A mi vuelta del hospital, mi mujer me abrazó con su frialdad habitual. Su beso resultó, en todo caso, sincero y cariñoso. Sólo se estremeció cuando los brazos se sucedieron uno tras otro en su espalda, tras salir de debajo de mi chaqueta a la vez, como ocho plantas floreciendo al tiempo en un campo primaveral. Mis brazos originales -los antiguos, los llamaré- se quedaron apoyados en sus caderas, cotidianos y sin mucho que aportar. Los dos fuertes -fibrosos, de hueso ancho y apreciables venas-, que estaban encima de los brazos naturales, cogieron su cara entre las manos, lo que consiguió calmar aquella convulsión de pánico. Los femeninos -los médicos me confesaron que habían pertenecido a una mujer y resultaba evidente por su elasticidad y suavidad de movimientos, por los dedos infinitos, por las uñas ovaladas-, que me habían implantado bajo los naturales, recorrieron desde el hombro los brazos de mi mujer hasta tocar sus manos, que estrecharon con delicadeza firme. Por último, debajo de todos, los dos brazos raros -no era capaz de establecer los detalles por los que destacaban, eran asimétricos; al contrario que los otros, se notaba que ambos habían pertenecido a personas distintas- llegaron hasta el cajón de la mesa de la entrada y lo abrieron. Los miré de reojo, y me alegró comprobar que buscaban y habían encontrado un bolígrafo y un cuaderno de notas que guardábamos ahí para, apuntándolas en él, no olvidar determinadas cosas que comprar. Antes de que hubiese conseguido ordenar aquel desbarajuste de caricias y apartarme de mi mujer, una mano, la derecha, de un hombre seguramente ya muerto, sujetaba la libreta con fuerza mientras la mano izquierda, de otro hombre quizás perdido en el recuerdo incluso de su familia, se volcaba sobre el papel, y escribía, escribía, escribía sin parar." (Miguel Ángel Muñoz)